Compartim alegria!
Activitat 2 | |
Títol: Compartim alegria | |
Objectius | -Identificar i expressar la sensació de l’alegria mitjançant gestos i activitats motrius. -Fomentar la connexió amb els altres a través de la música i el joc compartit. -Fomentar socialització entre iguals. |
Continguts | Teòrics: La felicitat ens fa sentir bé i ens connecta amb els altres. Quan estem contents, el nostre cos respon amb un somriure. Pràctics: Joc en grup per compartir moments alegres. |
Desenvolupament |
|
Evidències
Avaluació
Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:
Capacitat d’identificar emocions: Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.
Millora en la regulació emocional: Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport (se’ls hi ha de repetir la tasca i emfatitzar en el concepte “alegria felicitat…”)
Participació activa en les activitats: Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.
Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys: Interactuen amb els companys en la majoria de situacions, tot i que de vegades necessiten suport.
Psicopedagoga
Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats? Alta participació activa
Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)? Alegria
En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions? Quan interactua amb altres nens
Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats? No
Com valores la interacció del grup? Interacció positiva i fluida
Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions? Suports visuals (pictogrames). Canvi d’activitats per reduir l’estrès. Suport individualitzat de l’adult
Reflexions personals
Comportament observat: Durant l’activitat, he observat una participació activa i entusiasta dels nens i nenes, tot i que, com és habitual en el cas de nens amb TEA, han necessitat alguns suports visuals i repeticions per tal de poder identificar correctament les emocions associades a l’alegria i la felicitat. La dinàmica de verbalitzar les emocions i dibuixar-es sembla haver estat eficaç per expresar i mostrar aquesta emoció de manera visual i artística. L’ús de pictogrames i gràcies la intervenció individualitzada de l’adult, els nens/es s’han mostrat atents i involucrats en l’activitat.
Reacció emocional davant de la situació: Els nens/es han mostrat una reacció positiva, predominant la alegria com a emoció destacada, donant lloc a un ambient alegre.La teoria de les emocions bàsiques de Paul Ekman (1992) ens ajuda a entendre com aquestes emocions com l’alegria poden ser universalment expressades, independentment de les diferències individuals, fet que es va observar en el comportament del grup, ja que tots van poder identificar i expressar la seva pròpia felicitat.
Interacció social: La interacció entre els nens ha estat positiva i fluida.Tot i que alguns nens necessiten més suport per interactuar, la tasca col·lectiva de compartir i dibuixar les emocions va afavorir la comunicació entre ells. Els nens amb TEA, com indiquen les teories de Vygotsky (1978), poden beneficiar-se enormement de la interacció social dirigida per un adult, que els permet adaptar-se millor a les normes socials i emocionals del grup.
Han participat tots els nens/es?: Sí, tots els nens han participat, tot i que algú ha necessitat més temps per expressar que el/la fa feliç.
Hi ha hagut dificultats?: No, tot i que a vegades els nens/es es distreien o necessitaven una atenció més individualitzada. Els nens amb TEA sovint poden experimentar dificultats en l’interpretació de les respostes emocionals dels altres, com suggerixen les teories de Goleman (1995) sobre la intel·ligència emocional. Per això, en moments d’interacció social, va ser necessari un suport més individualitzat i, en alguns casos, redirigir l’atenció cap a la tasca per evitar distraccions o malentesos emocionals.
Es pot dur a terme en l’àmbit personal?:Sí, l’activitat és plenament aplicable en l’àmbit personal, ja que permet als nens reflexionar sobre les seves emocions de manera individual i en un entorn controlat. De fet, la teoria del procés emocional de Lazarus (1991) suggereix que les emocions es poden gestionar de manera efectiva a través de l’autoregulació i l’expressió personal, i aquesta activitat és un bon exemple d’aquest tipus d’aprenentatge.
Aspectes a destacar: Un dels aspectes més destacats és l’ús de pictogrames com a suport visual, que es va demostrar eficaç per facilitar la comprensió i l’expressió emocional dels nens amb TEA. També cal ressaltar la importància de la flexibilitat de l’activitat, com la necessitat de canviar de tasca per reduir l’estrès en alguns moments, tal com es suggereix en les tècniques d’ensenyament per a nens amb necessitats educatives especials. La creació d’un ambient segur i càlid és fonamental per permetre una participació activa i la regulació emocional, i és essencial per al desenvolupament de les habilitats socials i emocionals dels nens.
Referencies
Ekman, P. (1992). Are there basic emotions? Psychological review, 99(3), 550-553.
Goleman, D. (1995). Emotional intelligence: Why it can matter more than IQ. Bantam Books.
Lazarus, R. S. (1991). Emotion and adaptation. Oxford University Press.
Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Harvard University Press.